Setmana de Jocs al carrer, Manresa’15

Hola juganers!

Aquesta setmana (del 2 al 5 de setembre), i com ja és tradicional, a Manresa celebrem la Setmana dels jocs al carrer, on les places del nucli antic de Manresa s’ompliran de jocs per a tota la familia, grans i petits, cada tarda! I pels més gamberros, a la plaça Major de 22h a 0:30h cada dia fins dissabte.

No us perdeu aquestes trobades, val molt la pena per provar jocs nous, recuperar clàssics, descobrir jocs d’altres cultures, i sobretot sobretot, per passar-ho bé una bona estona.

Avui ja hi serem, i no pararem… si la pluja ens ho permet, fins dissabte!

Som-hi! Tornarem amb alguna ressenya… d’acord? 🙂

 

Com “La Villa” mateixa…

Fa molt de temps que vam començar aquest blog i no és que els posts hagin estat gaire continuats… per dir-ho suaument… bé de totes maneres en algun moment hauríem de començar a fer ressenyes, posts i altres coses interessants (espero).

Per començar he triat un joc que em fa especial il·lusió ja que és un dels primers de la col·lecció en tenir dedicat pels autors. Es tracta de “La Villa”un joc d’Inka i Markus Brand. De l’editorial eggertspiele i editat en castellà per Ludo Nova (Fortuna, Rialto, Santiago de Cuba…). Ens el van dedicar a la Festival Internacional de Jocs de Cordoba de 2012 on van ser convidats com a autors internacionals.

Es tracta d’un joc de col·locació de treballadors amb una peculiaritat molt interessant i que el fa diferent a la majoria de jocs i és que els teus treballadors (o familiars) moren, sí, llei de vida però una mecànica que a més pot donar la volta a la partida.

Els components són de bona qualitat. Hi ha força llosetes de cartró gruixut, els meeples són poc nombrosos però amb forma de personeta (cosa que te la seva gràcia) i el tauler de joc és d’una mida força generosa i molt ben il·lustrat. A més s’agraeixen les dues bosses de tela per poder fer les seleccions aleatòries a les misses i al fer el setup de cada torn.

El mecanisme de joc és molt senzill. Per torns, cada jugador, agafa un dels cubs d’influència que hi hagi disponible al taulell per poder realitzar una de les accions que es puguin fer a l’àrea en qüestió. Per realitzar l’acció s’hauran de pagar cubs d’influència i/o temps que farà avançar l’indicador del taulell personal. En el moment que l’indicador de temps passi pel pont que separa l’hivern de la primavera, morirà un dels teus familiars (Una metàfora molt ben buscada).

Els familiars aniran “traspassant” segons el número de generació (Primer els que portin l’1, després el 2…) però tot i ser un cop molt dur per qualsevol jugador, també pot ser una bona notícia ja que els pioners en cadascuna de les àrees professionals de la vila aniran a parar al llibre d’honor (Cosa que dóna punts al final de la partida), mentre que els que desapareguin quan aquest llibre d’honor estigui ple, per la feina que estigui fent aquest meeple, aniran al cementiri anònim… una pèrdua inútil (Només cauen els millors, snif).

Hi ha diverses opcions per progressar a la vila. Això fa que es puguin dissenyar diferents estratègies per guanyar la partida però també provoca una falta d’interacció i/o puteig ja que sempre sembla que tinguis opcions. El fet de que hi hagi cubs negres, que no serveixen com a cubs d’influència i a més fan passar el temps pot ser el punt que intenti solucionar-ho però crec que tot i així penalitzen massa poc en determinats moments. Les seccions del tauler són:

• Església: Amb aquesta acció podrem posar un meeple a la bossa negra per fer les misses. Aquesta part funciona per majories durant la partida, ja que dóna dos punts cada torn, i a més, segons la jerarquia de cada meeple a l’esglèsia s’obtindran punts al final de la partida.
• Ajuntament: Aquí els meeples aniran ascendint per l’arbre burocràtic. Es podran realitzar accions que va entre adquirir el dret de ser primer de torn a pagar “comissions” per aconseguir punts de victòria.
• Noces: Augmenta la família amb el meeple de valor més baix que tinguis fora de la granja o pots retornar un meeple de qualsevol edifici a la granja familiar.
• Segar: Collites gra. Pots collir-ne més o menys segons les eines i animals que tinguis.
• Viatges: Pots enviar familiars a comerciar o guanyar fama per la província. És una opció cara però que pot acabar essent m,olt profitosa.
• Menestrals: Es poden comprar, fabricar o entrenar animals, carretes per viatjar, arades, pergamins o portar el gra al molí per aconseguir diners.
• Mercat: Aquesta acció s’haurà de fer cada torn i és l’única en que poden intervenir tots els jugadors. Aquí es podran vendre a diferents clients el que demanin per aconseguir punts de victòria al final de la partida. A més, les rajoletes de client que guanyes al vendre a cada client són el criteri de desempat.
• Pou dels desitjos: Pots gastar tres cubs d’influència del mateix color per fer qualsevol acció (menys el mercat) quedin o no cubs d’influència.

Al final de cada torn es realitza una acció especial que s’anomena missa. El que es fa és extreure quatre meeples de la bossa negre (On sempre hi haurà quatre meeples negres que no pertanyen a cap jugador) on durant el torn els jugadors n’hauran introduït amb l’acció església. Com pagant Sant Pere canta, si pagues una monedeta podràs fer que el teu meeple surti sí o sí de la bossa essent nomenat monjo. A més, pagant gra, pots fer que els teus monjos pugin per la jerarquia eclesiàstica.

La partida finalitza quan s’omple el llibre d’honor de la vila, el cementiri anònim o s’acabin els clients del mercat. Se sumen els punts i (oh! Sorpresa!) qui en tingui més serà el guanyador. En cas d’empat el jugador que hagi atès a més clients al mercat, serà el guanyador.

En definitiva, un joc de col·locació de treballadors que incorpora unes mecàniques molt peculiars que el fan diferent de la resta. A més, a nivell estratègic, dóna moltes possibilitats cosa que el fa un joc prou profund per agradar a qualsevol jugador experimentat i alhora el fa assequible per entrar a jocs de col·locació de treballadors ja que sempre tens la sensació que l’acció que fas és positiva. Potser el joc no et fa entrar massa en situació d’estar en una vila medieval però això no treu que sigui un gran joc. Recomenable al 100%

Espero els vostres comentaris i a jugar!!!

Des d’Homínidos cap al Correjocs de Sant Vicenç dels Horts

Amics i familia: estem que no parem!!

Acabem d’aterrar de l’intens cap de setmana Homínidos a Granollers. Ha estat una experiència genial, des de divendres al vespre fins a diumenge a la tarda, vam jugar, jugar i jugar. Van passar per la nostra taula molts jocs, variats i diferents entre ells. Us devem una pila de ressenyes de la majoria. Tot arribarà! Però perquè aneu fent boca: Glòria a Roma, Vasco da Gama, Snow Tails, Ra, La nit dels Mags, Agrícola, Trhoug the ages, Dungeon petz, Pandemia, Tebes, … I alguns d’ells amb anèctotes com aprendre l’Agrícola de mans del Campió d’Espanya, o dedicar unes 6 hores a descobrir el Trhoug the ages, aprenent-lo gràcies a un membre de l’editorial que l’ha treduit al castellà, HomoLudicus.

I és que tot s’ha de dir: a més de jugar molt i molt a gust, ens han tractat meravellosament. Hem conegut tot de gent fantàstica i que ens han ensenyat a jugar sense haver de passar per la lectura de pàgines i pàgines d’instruccions. I ho han fet amb simpatia, i moltes ganes. Amics de Barcelona, d’Oviedo, de Canàries… per no parlar dels organitzadors, sempre tant atents. Moltes gràcies a tots ells!!! Ens n’emportem una gran experiència, un bon record, una samarreta de l’esdeveniment, i un joc de taula per cada un!

Doncs bé, com diu el títol d’aquesta entrada, aquest cap de setmana tornem a les andades! El Club Amatent organitza a Sant Vicenç dels Horts el seu 2on. Correjocs. Durant el cap de setmana del 28 i 29 de setembre, al poliesportiu d’aquesta localitat s’hi podrà trobar una gran ludoteca de jocs de taula moderns, i a més organitzen tot d’activitats com són: Activitats infantils per als més petits, Espai i tallers de softcombat, Diorames i tallers de Playmobils, Taller i partides de jocs de rol, Representació participativa de teatre/rol en viu, Campionats de jocs de taula (Carcassone, Dominion, …), Gimcana lúdico-esportiva, Jocs gegants, Taules de ping-pong, hi haurà un espai reservat als creadors de jocs, i molts regals per sortejar!

Així que si no sabeu que fer aquest cap de setmana… al Correjocs hi falta gent!

En aquest enllaç hi trobareu tota la informació ben detallada de l’esdeveniment, i informació sobre el com arribar-hi, els horaris, les activitats…

http://www.correjocs.cat/index.php

 

Aquest cap de setman… a fer l’ “hominido”

El cap de setmana del 20 al 22 de setembre uns quants Schrödingers ens desplaçarem a Granollers per participar a l’edició de 2013 d’HOMINIDOS. Ens tancarem en un hotel per tastar tots els jocs que poguem (muahaha). Ho organitza l’editorial Homolúdicus que té en el seu catàleg jocs com King of Tokyo, 4 monos o De mudanzar als que hem jugat en més d’una ocasió.

Personalment vull provar Throug the Ages, Naufragos i Pandemia (entre altres) però potser el que em ve més de gust és coneixer gent que comparteixi el mateix vici que nosaltres!!

La setmana que ve farem la crònica de l’event i, si podem, alguna ressenya dels jocs que haurem jugat.

Així doncs… a fer l’HOMINIDOOOOO!!

Més Jocs al carrer

I així que hem seguit jugant!

Ara us parlaré d’alguns dels jocs que vam tastar a la plaça Sant Domènec, a la tarda. Allà hi podiem trobar jocs de taula, de caire familiar.

Aquest és el Clic Clac, un joc fàcil, amè, divertit i portable. Consisteix en llançar dos daus: un d’ells indicarà una forma, i l’altre un color. Aleshores tots els jugadors han d’agafar de la taula totes les peces que continguin la forma que ha dit el dau, en el color que ha determinat l’altre dau. Com podeu veure, un joc de rapidesa, agudesa visual, i molts reflexes! Recorda d’estil del Jungle Speed. De bo: les peces duen un iman, de manera que a partir de la primera que pesques, la resta les pots agafar molt més ràpid enganxant-la amb l’iman de la que ja tens a la mà. De dolent: que l’iman no es prou potent, i si no vigilies, amb les presses pots acabar llençant les peces que ja havies agafat… En resum, una partida divertida, una mica estressant, jejeje, però en general, recomanable!

Un altre joc que hem descobert a Sant Domènec és el Crazy Circus. Original i divertit. Ets el domador del circ, i tens un lleó un os polar i un elefant que faran equilibris i cabrioles… si els ho saps “ordenar” bé. En això consisteix el joc: has de donar les indicacions als animals, per exemple: que el que és a sota de la torre que formen sobre el color vermell, passi a ser el de sobre, o que el que hi ha sobre la torre vermella, passi a ser el de sobre de la part blava…. etc. i cada un dels moviments està indicat per una síl.laba.  Has de fer que es col.loquin tal com indica la carta amb la figura que formaran (per exemple, el lleó tot sol sobre el color vermell, i l’os i l’elefant, l’un sobre l’altre sobre el color blau). Les ordres s’han d’encadenar correctament. Així, potser has de dir MA LO KI KI!!!!! i després, comprovar si són les ordres correctes. De bo: molt enginyós, un trenca-cloques per ments despertes, i amb la nota divertida quan recites les ordres… Un tip de riure. De dolent: un pèl complexe d’entendre al principi, amb les instruccions en francès encara més… jejee Bé, doncs, per mi, un joc molt recomanable, sí, per grans i petits. M’agraden molt aquests jocs que no deixen descansar ni el coco, ni els ulls, ni la lògica. Encara que després sempre em guanyen els meus fills! 🙂

I bé, per tancar: no va faltar una bona sessió de Kapla a la Plana de l’Om. Aquesta torre que veieu, va acabar fent més de 1,70, on tota una colla de voluntàries espontànies li anaven portant peces a la Gisela, des de totes les capses de la plaça… i que va acabar amb el gustassu de totes elles de tirar-la a terra! Tal qual un Mandala Budista, tot és transitori… XD

La setmana dels jocs al carrer

Del 3 al 7 de setembre, a Manresa estem juganers! El CAE, juntament amb el Club del Joc, des de fa 11 anys organitza la setmana de Jocs al Carrer. És tota una festa! A casa ens agrada molt, no ens la perdem cap any, ens fem tips de jugar a l’aire lliure, i a més és una bona ocasió per descobrir jocs nous, gràcies a l’àmplia oferta del CAE i el Club.
A les tardes, per tots els nens i nenes, s’omplen les places de jocs i joguines, agrupades per estils i edats, i al vespre, des de les deu fins a quarts d’una, ens podem entaular a la Plaça Major amb tot de jocs de taula d’allò més variat.
Amb l’ajuda dels col·laboradors del Club del Joc, ahir vam aprendre un parell de jocs nous: un tipus puzzle, inspirat en el clàssic Tetris, el FITS, que ens va fer treure fum per les orelles per encaixar les peces. Un joc fàcil per començar, i complicat per puntuar, on toca obrir bé els ulls i tenir una mica de sort amb les peces que van sortint. Resumint, una partida divertida i distreta, que no es fa ni llarga ni pesada, però, per mi, que no converteix el joc en imprescindible.
De bo: un bon remember pels amants del Tetris. De dolent: que després d’algunes partides pot resultar repetitiu, per la poca varietat de reptes (quatre).

L’altre joc que vam aprendre, no en recordo el nom (tenien la versió alemanya, i coi de nom extranys!) Ja us el diré. Edito: el Finstere Flure.  Era un joc de tauler, on tens 6 personatges atrapats en un “laberint” que han de fugir del monstre que els va empaitant per torns, esquivant-lo, amagant-se entre columnes, o darrera els contrincants, relliscant en bassals de sang, etc… Fins al final, una partida plena de riures, de “huye cobardeeee!”, i sorpreses fins a l’última ronda. Divertit, emocionant, i matarratos. De bo: tauler i peces molt gracioses, i força original. De dolent: el sistema per moure cada personatge, sense dau, amb un número assignat a cada peça: d’una banda, elimina el factor atzar, que en un joc així jo trobo que hi posaria més alicient, i d’altra banda, que despista una mica si no estàs concentrat. I clar… eren quarts de dotze de la nit, i la concentració per a nosaltres (9, 11 i 38 anys) començava a ser difícil de mantenir jejejeje.

Avui una mica més! Ja us farem la crònica… i ja ens explicareu si heu sortit a jugar al carrer a tots els que sou de Manresa i comarca.
Som-hi!

Hola!

Avui em toca a mi presentar-me, ara el que el Mon ha trencat el gel… 😉

Jo sóc la Bibiana, i sóc juganera incansable. Em ve de petita, a casa sempre teniem molts jocs. Des del domino, l’oca, el parxís i els escacs, fins al Trivial, passant pel Monopoly, el Dicciopinta, el Tabú, el Party… i una pila de jocs de cartes, i de les normals on distreure’s amb el 7 i mig o la brisca. Jugavem a casa, al cotxe, al càmping, amb els cosins, a l’escola, pel carrer… I els diumenges de pluja ens asseiem tots al voltant de la taula del menjador: a què juguem? Són molt bons records que m’han acompanyat sempre…

Després, amb els amics va arribar el Rol, i també els jocs de cartes i daus a les campanes de l’insti, jeje, i algún “duro” amb la cervesa i el mai-mai :P!

Quan ja no sortia tant de bars i concerts, ens vam començar a ajuntar a casa, amb amics i famila, per passar tardes i vespres jugant Partys, Scrabbles, eterns Risks…

I amb l’arribada dels meus fills, una nova etapa de jocs: retorn al quatre en ratlla, al memory, i mica en mica, anar creixent amb ells altre cop! Descobrint jocs nous sempre, tastant, rient, i sobretot jugant molt i molt. Ja els anireu coneixent, de moment us avanço que aquest parell de frikis (encantadors) es vicien als jocs encara més que jo!

Els meus gustos són molt variats: m’agraden els jocs cooperatius, d’estrategia, i una mica rolerus,  però també m’agraden molt els jocs de trencaclosques, i jocs que conviden a moure’s i a fer el boig i a tronxar-se de riure. I jocs diferents, que conviden el coco a rumiar, o a fer volar la imaginació. Zombicide, Dixit, Ubongo, Carcassone, Hobbit, De Mudanzas, 4Monos, La sombra de Chulú, Leyendas de Andor, Fabula, Laberynto, Jynx, Cranium, Party… són jocs que trobarieu a casa meva. Varietat. Però també me n’agraden molts més que tinc apadrinats i sota protecció 😉 a casa dels amics… Cuidaré que el Munchkin no acabi al forn!

Algú havia de començar… em presentaré

Hola,

Em presentaré una mica. Em dic Ramon, Mon pels amics. Sóc un viciós dels jocs de taula de tota la vida. De petit em feia farts de jugar al Risk, al Monopoly, Cluedo, classics de Cefa com Imperio Cobra i molts i mots d’altres. Amb els anys vaig ser un jugador i director de joc de jocs de rol. Començant pel Senyor dels anells i seguint per molts altres. Els meus preferits Dungeon&Dragons, Paranoia, Rolemaster, La llamada de Cthulhu… Després vaig passar uns quants anyets enredat amb Magic: The Gathering… encara tinc un munts de grans cartes de tercera edició endavant. Finalment vaig retrobar-me amb els clàssics, Tribial Pursuit, Party and Co, Risk… Això em va portar cap a l’scrabble. Sóc un maníac d’aquest joc, en Català. Vaig a campionats i fins i tot he anat un parell de vegades fins a Eivissa des del principat per jugar i difondre el joc i la llengua de Fabra (Pompeu, s’entén).

Poc a poc he anat descobrint jocs molt diferents als de tota la vida però molt i molt entretinguts. Prefereixo els jocs d’estratègia i que facin pensar. No em fan por els jocs llargs (Una partideta d’Arkham Horror de més de sis hores de tant en tant està bé). Però també m’agraden jocs amb un component friky clàssic i que siguin gamberros. Sóc escrupulós amb les normes (cada cop menys) i m’agrada molt guanyar tot i que amb el temps li he agafat el gust a aprendre i buscar el truc als jocs. Remenar estratègies fins a trobar la que més s’adapti a mi em motiva més ara mateix que el simple fet de guanyar. També m’agrada fer teatret i dramatitzar les partides… en definitiva… que m’agrada divertir-me com a tothom…

Tinc algunes manies. De tant en tant m’empipo amb alguns jocs i els castigo una temporadeta. Jocs com el Munchkin o la Dansa de l’Ou els he hagut de castigar… sóc així…

Espero que hi hagi gent com jo a la que li ajudin els meus comentaris, sinó, jo els faré igualment.

Ens seguim llegint!